Dins del bloc que tracta sobre la família i les
emocions, hem vist una pel·lícula anomenada ''Un lugar para
quedarse''. En ella, es narra la història d'en Burt i na Verona, una
parella que, quan reben la notícia que tindran un fill, es troben
amb la incertesa que qualsevol pare primerenc pot sentir. Esperar un
fill és (quasi sempre) una notícia molt alegre i positiva per a una
parella, però, també pot crear inseguretats i pors, ja que ningú
neix sabent ser el millor pare o la millor mare. Això és un poc el
que li passa en un primer moment a la parella, la qual decideix
buscar suport en els pares d'en Burt i van a visitar-los. La sorpresa
se l'emporten quan aquests els hi conten que se'n van a viure a
Bèlgica, pel que en Burt i na Verona perden aquest sistema de suport
amb el qual contaven.
A partir d'aquí, la parella inicia un viatge cercant el
millor lloc on quedar-se i criar al seu fill. Així, visiten Fènix,
Tukson, Madison, Montreal, Miami... Al llarg d'aquest recorregut, la
parella va trobant familiars i amics; cada un amb un model particular
de família (uns més liberals, uns altres més protectors, etc.) que
fa reflexionar a la parella sobre què és allò que volen o no per
al seu fill.
Al final, acaben per prendre la decisió que creuen més
apropiada; anar-se'n a viure a la casa on na Verona havia viscut quan
era petita (la dels seus pares, que havien mort), allí creuen que és
on millor serà per formar la seva pròpia família, de fet, ell quan
estan a la casa diu en un moment determinat: ''Este sitio es
perfecto para nosotros'', que
reflecteix que per fi han trobat el lloc on volen compartir la seva
vida, sense copiar a ningú sinó fent-ho a la seva manera.
La veritat és que crec
que es tracta d'una pel·lícula on la idea principal no s'allunya
molt d'una situació que podria ser real; una parella que va a tenir
un fill i que no compta amb una família extensa que els hi ofereixi
suport. Aquesta manca d'ajuda (que pot ser per diversos motius, ja
siga perquè la resta de la família no viu prop de la parella,
perquè no tenen relació, etc.) pot crear conflictes com dificultats
per a la conciliació entre vida laboral i familiar, arribar tard al
matí a l'escola, poc temps per a la relació amb els mestres... És
una situació que tal vegada ens podem trobar com a futures mestres i
on haurem d'intentar ajudar en la mesura que ens sigui possible.
D'altra banda,
m'agradaria destacar també (perquè crec que a la pel·lícula salta
molt a la vista) la relació entre en Burt i na Verona. En principi,
pareixen molt diferents; ella sembla més responsable i ell un poc
més infantil, però, després es mostra un vincle molt fort entre
ells i una unió entre els dos. Això els fa tirar cap endavant en
tot moment i donar-se suport mutu.
També comentar que,
com hem vist a classe, els models de famílies que van apareguen al
llarg de les escenes estan un poc exagerades i estereotipades, suposo
que per tal de fer notar molt les diferències entre unes i altres i
per donar un toc d'humor. D'igual forma, reflecteix la gran
diversitat d'opinions, models de vida, relació amb els fills, etc.
que hi ha entre famílies. Això segurament també ens ho trobarem a
l'aula, ja que cada família és diferent i haurem d'acceptar-ho i
partir de la idea que tots ho fan (normalment) de la millor forma que
saben.
Un altre punt important
de la pel·lícula crec que és quan es mostra el record pels pares
de na Verona. En un moment donat, quan esta amb la seva germana i
parlen, es nota que la protagonista és més reticent a parlar del
passat i d'ells. Però em va semblar bonic quan la germana recorda
amb afecte a la seva mare i li diu a na Verona que segur que ella
també serà molt bona mare, tan bona mare com ho va ser la seva.
Quasi al final, ella comença a contar-li a Burt més coses sobre la
seva família i és a partir d'allí quan decideixen tornar a la seva
antiga casa i instal·lar-s'hi. Això representa com un pas més del
període de dol pels seus pares i ''romp'' com la barrera que no li
permetia parlar obertament d'ells i d'anar a la seva casa. Així,
acaba sent per fi aquesta casa el seu lloc de referència, on
poder-se agafar i ''crear arrels''. Al final, tot aquell viatge que
han portat a terme no ha estat una pèrdua de temps, perquè els ha
fet madurar i trobar el lloc més convenient per a viure.