domingo, 13 de abril de 2014

Activitat 8: ''Un lugar para quedarse''

Dins del bloc que tracta sobre la família i les emocions, hem vist una pel·lícula anomenada ''Un lugar para quedarse''. En ella, es narra la història d'en Burt i na Verona, una parella que, quan reben la notícia que tindran un fill, es troben amb la incertesa que qualsevol pare primerenc pot sentir. Esperar un fill és (quasi sempre) una notícia molt alegre i positiva per a una parella, però, també pot crear inseguretats i pors, ja que ningú neix sabent ser el millor pare o la millor mare. Això és un poc el que li passa en un primer moment a la parella, la qual decideix buscar suport en els pares d'en Burt i van a visitar-los. La sorpresa se l'emporten quan aquests els hi conten que se'n van a viure a Bèlgica, pel que en Burt i na Verona perden aquest sistema de suport amb el qual contaven.
A partir d'aquí, la parella inicia un viatge cercant el millor lloc on quedar-se i criar al seu fill. Així, visiten Fènix, Tukson, Madison, Montreal, Miami... Al llarg d'aquest recorregut, la parella va trobant familiars i amics; cada un amb un model particular de família (uns més liberals, uns altres més protectors, etc.) que fa reflexionar a la parella sobre què és allò que volen o no per al seu fill.
Al final, acaben per prendre la decisió que creuen més apropiada; anar-se'n a viure a la casa on na Verona havia viscut quan era petita (la dels seus pares, que havien mort), allí creuen que és on millor serà per formar la seva pròpia família, de fet, ell quan estan a la casa diu en un moment determinat: ''Este sitio es perfecto para nosotros'', que reflecteix que per fi han trobat el lloc on volen compartir la seva vida, sense copiar a ningú sinó fent-ho a la seva manera.

La veritat és que crec que es tracta d'una pel·lícula on la idea principal no s'allunya molt d'una situació que podria ser real; una parella que va a tenir un fill i que no compta amb una família extensa que els hi ofereixi suport. Aquesta manca d'ajuda (que pot ser per diversos motius, ja siga perquè la resta de la família no viu prop de la parella, perquè no tenen relació, etc.) pot crear conflictes com dificultats per a la conciliació entre vida laboral i familiar, arribar tard al matí a l'escola, poc temps per a la relació amb els mestres... És una situació que tal vegada ens podem trobar com a futures mestres i on haurem d'intentar ajudar en la mesura que ens sigui possible.

D'altra banda, m'agradaria destacar també (perquè crec que a la pel·lícula salta molt a la vista) la relació entre en Burt i na Verona. En principi, pareixen molt diferents; ella sembla més responsable i ell un poc més infantil, però, després es mostra un vincle molt fort entre ells i una unió entre els dos. Això els fa tirar cap endavant en tot moment i donar-se suport mutu.

També comentar que, com hem vist a classe, els models de famílies que van apareguen al llarg de les escenes estan un poc exagerades i estereotipades, suposo que per tal de fer notar molt les diferències entre unes i altres i per donar un toc d'humor. D'igual forma, reflecteix la gran diversitat d'opinions, models de vida, relació amb els fills, etc. que hi ha entre famílies. Això segurament també ens ho trobarem a l'aula, ja que cada família és diferent i haurem d'acceptar-ho i partir de la idea que tots ho fan (normalment) de la millor forma que saben.


Un altre punt important de la pel·lícula crec que és quan es mostra el record pels pares de na Verona. En un moment donat, quan esta amb la seva germana i parlen, es nota que la protagonista és més reticent a parlar del passat i d'ells. Però em va semblar bonic quan la germana recorda amb afecte a la seva mare i li diu a na Verona que segur que ella també serà molt bona mare, tan bona mare com ho va ser la seva. Quasi al final, ella comença a contar-li a Burt més coses sobre la seva família i és a partir d'allí quan decideixen tornar a la seva antiga casa i instal·lar-s'hi. Això representa com un pas més del període de dol pels seus pares i ''romp'' com la barrera que no li permetia parlar obertament d'ells i d'anar a la seva casa. Així, acaba sent per fi aquesta casa el seu lloc de referència, on poder-se agafar i ''crear arrels''. Al final, tot aquell viatge que han portat a terme no ha estat una pèrdua de temps, perquè els ha fet madurar i trobar el lloc més convenient per a viure.
 

Activitat 7: La família

 Després d'haver avançat força amb el tema de les emocions, hem començat a tractar el tema de la Família. El primer que férem a classe va ser crear una definició personal d'aquest concepte. A simple vista sembla una activitat molt fàcil, però realment és més complicat del que pareix, ja que, tot i que tots tenim una idea sobre què entenem per família, plasmar-ho i redactar-ho és més difícil. Pensant un poc i adaptant-me als diferents tipus d'estructures familiars que existeixen actualment, la meva definició m'ha quedat així: ''Una família és un conjunt de persones que estableixen un vincle, es reconeixen com a grup, es donen suport, i comparteixen una vida''.

Una vegada fet això, ens hem posat per grups petits, compartit les nostres opinions i intentat crear una definició més amplia entre les tres. Aquesta, ens ha quedat així: ''conjunt de persones en el que cada un té una funció i un rol determinats, que estableixen un vincle, es reconeixen com a grup, es donen suport i es satisfan mútuament les necessitats bàsiques''. Així, la meva definició va quedar un poc més ampliada amb les parts que he ressaltat amb color. La veritat és que fer aquest treball d'una reflexió pròpia i després compartir-la amb un grup (petit com a aquí o en gran grup com férem també després), dóna molt de lloc a ampliar la teva visió i aportar noves idees a les teves pròpies, per això m'agrada quan ho fem.


Després d'això, per tant, férem ja la reflexió en gran grup, on totes dèiem allò que enteníem per família, creant un gran esquema a la pissarra. Quan vàrem tenir totes les idees apuntades, ens vam adonar que ens faltava algun concepte que especifiqués més la definició, ja que a simple vista es podia aplicar a qualsevol tipus de grup i per tant no era específica de ''Família''. Ens faltava deixar constància de les funcions i necessitats satisfetes en aquest grup concret i per això ho vàrem incloure, a l'igual que apuntar que era la institució de socialització més important. Una vegada fet això, així és com va quedar l'esquema de la nostra definició en gran grup, que, resumida, seria així: ''La família és la institució més important de socialització, formada per un grup de persones que estableixen vincles, generant sentiment de pertinença i una identitat pròpia, on cada membre desenvolupa un rol i unes funcions a través de les quals s’han de satisfer una sèrie de necessitats (de suport, afectives, biològiques i fisiològiques, econòmiques, educatives, culturals, d'oci...)''.




 Respecte a les necessitats dels infants, m'agrada el que Félix López expresa a la lectura de ''Desarrollo personal-social en el ámbito familiar''; resumint tots els drets de la infància (després els desenvolupa més també) en una frase: ''todos los niños tienen derecho a vivir en condiciones que les permitan satisfacer todas sus necesidades bàsicas''. En veritat és una frase molt curta i pareix molt global, però si la llegim bé és un resum on remarca la importància de satisfer correctament totes les necessitats bàsiques.

 Altres definicions que hem vist a classe m'han fet reflexionar també. Una en especial que comentarem i que es troba al capítol de MartaRico :''Cap a on va la família? Canvis en l'estructura familiar'', va ser la de ''grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen, com a mínim, un cop al dia''. En un principi semblava més un acudit que una definició real, però, després, analitzant-la un poc, no apunta res que no sigui veritat. Si ho pensem, la primera part ens diu que és un grup de persones que conviu (d'una forma o una altra) i la segona part, la més destacada per a mí, que parla de les baralles, realment representa la interacció i que una persona t'importa perquè si no, normalment, ni tan sols et molestes en barallar-te.
Aquesta autora recalca també que, com bé diuen antropòlegs i historiadors, mai ha existit una sola forma de família, tot i que en aquests moments en som molt més conscients i podem entendre la família com una institució heterogènia. Així, podem trobar moltes tipologies de familília com la família biològica, monoparental, homosexual, roconstituïdes, extenses, adoptives, d'acollida...entre altres, i totes són igual de vàlides.
L'article, tracta també el que anomena ''dues revolucions familiars'' que han marcat la situació actual. Una el procés pel qual es passà d'una família extensa a una de nuclear, i l'altra formada per la privatització de les relacions socials, l'individualisme i els canvis en la incorporació de la dona a la situació laboral.
Malgrat els canvis però, la família, en general, no perd importància o queda en un segon pla, sinó que s'adapta als canvis socials. D'aquí, la necessitat de passar d'un model únic a la diversitat de models.

Un aspecte a tenir en compte a la família, (que també es pot aplicar a l'escola), és el seu paper vicarial, de model. És per això que s'ha d'anar alerta amb la Doble Moral, és a dir, dir una cosa i fer-ne una altra contradictòria, com l'exemple típic de dir: ''no fumis'' i estar fumant mentre, o dir que no es crida cridant.
Després també, de la socialització de les emocions en la família, hem parlat que dins de l'educació emocional directa, les estratègies parentals més positives serien aquelles que ajuden a:
- Tenir consciència dels propis estats emocionals i els de les persones amb qui interactuen
- Entendre que totes les emocions són útils per créixer, l'important és com es regulen
- Entendre que tothom té raó per les seves emocions
- Posar nom a les emocions ens ajuda a conèixer-les i acceptar-les i regular-les
 - Posar límits a la manifestació de determinades conductes
D'aquesta manera, es resultats solen ser infants competents socialment perquè entenen el funcionament de les emocions i saben regular-les i respectar-les.


 Fent una recerca per la xarxa, he trobat diverses frases de diferents autors. Algunes d'elles, m'han fet reflexionar i, amb el que hem vist fins ara de matèria, buscar un significat a allò que expressen.
Per exemple:
Tener hijos no lo convierte
a uno en padre, del mismo modo
en que tener un piano
no lo vuelve pianista.
Michael Levine

Aquesta frase de Michael Levine em porta al cap la idea que, com bé diu, tenir un fill no et converteix automàticament en pare o mare, sinó que per ser-ho realment has de satisfer i complir unes necessitats (totes les que havíem reflectit a l'esquema grupal de la definició de família: afectives, biològiques, fisiològiques, educatives, etc...). Un exemple que ho reflecteix és quan una persona diu que per a ell/a el seu pare biològic no el considera pare perquè no ha complit aquest rol, i en canvi, la parella amb la qual s'ha reconstituït la família, si ha satisfet aquestes funcions i la persona el pot arribar a considerar com un pare o mare.


La familia es como una jaula; uno ve a los pájaros desesperados por entrar, y a los que están dentro igualmente desesperados por salir.
Michel de Montaigne (filósofo).

Aquesta frase de Montaigne em fa pensar un poc en el vincle d'afecció a la família. Tot el món necessita tenir aquest vincle i sentir que forma part d'una família (com estar dins la gàbia) però també necessita, una vegada el llaç sigui molt segur, trencar aquest vincle per a poder viure noves experiències i créixer (sortir de la gàbia).